lunes, 11 de noviembre de 2013

EL CURRÍCULUM

 Que es?

Document que explica "on anam", que s'apren i el que viu l'alumne a l'escola.

El currículum engloba varios aspectes, característiques i conceptes. Començarem nombrat una de les partes que te el el currículum, i es la part oculta.

El currículum oculta s'enten de manera negativa. Les coses que es fan en positiu, quan es tenen les coses molt clares. Per eixemple el docent que entra a clase i es troba amb tots els al.lumnes cridant i ell mateix els fa callar amb un crid. Aquesta part oculta reprodueix injusticies. Te a veure amb tot lo que no es esplícit.

La LOGSE va introduïr el nou currículum, en el qual es treballa desde aquell moment.

En el currículum podem contar amb quatre fonts:

-La sociològica: que explica que es important en un moment determinat

-La epistemològica: que t'he que veure amb les cièncias. Es una font cietífica.

-La psicològica:  aquesta font fa referencia a saber com funcionen els processos cognitius com funcionen.

-La pedagògica: es el mètode d'ensenyament. Es el mar cinetífic de com s'ensenya.

El currículum te varies característiques:

-Es únic: igual per tothom i idealment te els mateixos drets per tots.
-Obert: el docent pot  afegir per que sigui mes complet pero mai el podrà retallar. 
-Descentralitzat.

Nivells de concreció: el currículum obert es te que anar tancant segons els nivells.

El marc legal es basa en la LOGSE que es la que va mostrar que hi ha diferents formes d'aprendre més facilment. També engloba l'actitud, els procediments, conceptes fets i principis. També està la LOE, que s'uneix amb les competències bàsiques.


Imatge amb un esquema fet per mi, Alberto Rametta:



Voki comentant sobre el currículum:


         



He actualitzat el blog amb una petita llista de reproducció en la part de dalt per que la lectura es faci més "divertida".

EL MESTRE QUE VULL SER


Desprès de molts anys cursant diferents estudis, desde la ESO fins als mòduls d'esport, he experimentat de que manera es pot aprendre, com ensenyar i com no fer-ho, com comenta Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà al llibre. Jo vull ser un mestre, el qual, els alumnes mai oblidin, el que aporti un granet de sorra en aquesta etapa de la vida del nen.


He treballat de monitor de temps lliure i en algunes classes de parkour particulars (esport que practic fa un parell d'anys) i crec que per ser un bon mestre es esencial que: tenguis vocació per el teu ofici, com el llibre comenta, no es una simple profesió, sino una vocació. Com mestre has de monstrar interés pels problemes dels teus alumnes, mai hi ha que donar-li l'esquema a un nen quan necessita la nostra ajuda i que per ell mateix arribi a descobrir com es solucionaen les diferents situacions i problemes que la vida el farà plantarli cara al futur. Mai tenim que sobrepassar la nostra autoritat amb l'alumne perque podría arribar a sentir-se atacat. Sempre tratarem d'explicar de manera que els nens prestin atenció i els inl.lusioni tornar a classe al dia següent per continuar aprenent. Es important també l'aprenentatge amb jocs i encara mes important es que mai perdin el somriure. Un pilar important en aquesta etapa del nen, es que es doni especial ènfasi en el diàleg i en la bondad. El mestre te que evitar que hi hagi discriminació a l'aula i acollir a tots els alumnes, siguin com siguin o vinguin d'on vinguin de la mateixa manera. El mestre ha que cuidar l'ambient i el material, sempre tenir-lo preparat i lliure d'espectatives adultes i de perills actius i conseguint aixi un ambient càlid i segur. Un mestre sempre ha d'estar reciclant-se, millorar constantment la seva forma d'ensenyar i expandint els seus coneixements.


Un professor mai ha de portar-se els problemes de casa a l'escola, no pot afectar la vida personal en lo professional.

Per últim, crec que un gran repte per a l'educació del s.XXI i molt important, es que es pugui arribar a desenvolupar una educació que ensenyi a “ser” i deixi de costat el fet de ser un “número” o de donarli valor a la quantitat i no a la qualitat. I que el sistema educactiu ajudi a les persones a arribar a ser mes humans. L'escola ha d'aportar herramentes per que la persona es pugui moure amb destreça en el món actual en que es viu.


Finalitzaré nombrant a Albert Einstein, el qual defenia que tots som iguals. Una vegada arribant a un aeroport varen demanar-l'hi que contestés a quina raça pertenia; ell va respondre: a la humana.


"VA DE MESTRES": video realitzat amb els meus companys Noelia Cebrià, Claudia Lete i Alejo Muñoz:

lunes, 4 de noviembre de 2013

PRINCIPIOS PSICOPEDAGÒGICS:

Que es desenvolupar?

L'aprenentatge es un procés de desenvolupament que pasa per un equilibri, un desequilibri i per consecuència un nou equilibri. "Jean Piaget"


PRINCIPIS PSICOPEDAGÒGICS DE L'APRENENTATGE:

Hi ha deu principios pscicopedagògics que hem de tenir en compte a l'hora de la nostra pràctica com docents:

-El primer es diu Conexiements previs com a punt de partida:

Depenent dels coneixements previs del nostre alumne, podem tomar un camí o un altre en la seva educació.Es necessari conèixer els coneixements previs del alumne per poder guiar-l'ho per un camí en el qual accepti els nous coneixements.
Per exemplo jo, quan vaig arribar a l'illa, venia d'Italia i hem varen fer una prova de conexements per saber come guiarme.

-El segon es la Vinculació profunda entre nous continguts i conexements previs:

Com docents tenim que evitar que l'alumne memoritzi, per aixi hi ha que trobar un punt en la nostra forma d'ensenyar per que no l'hi resulti pesat,
-El tercer es el Nivell de desenvolumpament:

Hi ha diferents estadis en el desenvolupament d'un nen, i tenim que conèixer la fase en la qual s'està portant a terme el seu desenvolupament.

-El quart principi es la Zona de desenvolupament proper:

Es la "zona" en la qual el mestre ajuda als alumnes perque sapiguen fer-les.

-El cinquè principio s'anomena Disposició per a l'aprenentatge:

Característiques que tenen que veure amb l'equilibri personal, la relació social i la interpersonal. Com alumne, jo no sempre m'he sentit en plenes condicions personals, havia moments en els quals no habia un bon ambient a casa i aixó es plasmava a les classes, un bon mestre ha d'estar sempre atent en l'actitud del seu alumne per saber si te que intervenir o no i per ajudar-lo de la manera possible i adequada.
-El sisé principi s'anomena Significativitat i funcionalitat dels nous continguts:

Aixó significa que els alumnes han de saver que no estan aprenent per res, hi ha que donar-l'his motius per aprendre i que es motivin, que es donin compte que no estan aprenent per res, sino que tot té la seva finalitat.
Quan jo vaig cursar primària i la ESO, en una escola concertada de monjes, mai un docent va explicarme el perque tenia que aprendre segons que coses o perque estudiaven les taules de multiplicar, a día d'avui, estic treballant en un casino, un lloc en el qual tens que tenir sempre controlat els números en el teu cap i es molt important ser bon en les taules de multiplicar, desprès de varios anys sense treballar aixó vaig tenir que agafar velocitat amb els números un altra vegada perque per el meu treball es imprescindible ja que tens moltes responsabilitats. Si un docent m´ hagués explicat les taules amb una finalitat "vital" jo hauría posat molt mes interés. Mai vaig aprobar les matemàtiques per el motiu de que no m'he pareixien imprescindibles en la meva vida, pero ara resulta que les estic dominant a la perfecció.

-El sèptim es diu Activitat mental i conflicte congnitiu:

Per ser mestre hi ha que entendre moltes personalitats. Ha d'haver un conflicte per aprendre, una nova visió de l'ensenyança.
-El vuité principio es L' actitud favorable, sentit i la motivació:

 L'objectiu del mestre es ajudar al alumne que aprengui per aprendre

La motivació, pot ser de dos tipus: 

1)Intrínseca: la propia motivació de la persona, sense que sigui necessari cap motivació exterior a un mateix.
2)Extrínseca:  motivació que ve de fora de la propia persona.

Com docen, es molt important desprendre motivació als nens, segons el meu punt de vista, quan un nen rebeix motivació extrínseca i veu que es capaç de fer les coses, es quan sorgeix la seva propia motivació, la intrínsexa.

Jo he exercit de docent en alguna que altra classe de l'Ajuntament d'Eivissa sobre el parkour (esport que practica fa un parell d'anys) i sempre he tratar de transmetere el meu amor per lésport que practic i donar motivació extrínseca als nens, quan ells adoptan aquesta motivació i veuen que poden fer les coses tots sols, aprenen a automotivarse.

-El nové principi es Autoestima, autoconcepte i espectativa:

En resumides paraules, denominan autoconcepte a la propia autoestima en un mateix. Pot ser que tu creguis que fas una cosa be, peró en realitat no es així.

L'espectativa, les espectatives son aspectes que condicionen el comportament del docent a l'hora de estar amb els alumnes. Quan a una classe hi ha, per exemple, alumnes d'un altre país, no pots fer-l'hi el mateix examen de català que als alumnes del lloc que estan acostumats a la llengüa.

-Com últim, per tancar els principis, el desè es la Reflexió sobre el propi aprenentatge i metacognició:

Quan es parla de reflexió es quan un mateix es pregunta " perquè ho faig?" "com puc utilitzar lo que he après?". La reflexió sempre ha de tenir un "perquè" i un motiu.

La metacognició es el conexiement sobre el propi aprenentatge, com abans mencionavem, aprendre per aprendre i un ha de ser capaç de realitzar lo abans après.