domingo, 16 de febrero de 2014

FINAL

Per acabar amb l'assignatura , una entrada final que plasmarà l'après en aquests quatre mesos de classes .


Jo vaig néixer a Itàlia i allà vaig rebre un ensenyament molt bona , em vaig traslladar amb la meva família aquí , Eivissa , per seguir amb la meva formació primària , malauradament pertanyo a una escola tradicional la qual s'ensenyava l'alumne a memoritzar tot i no se li explicava el perquè es memoritzava o perquè serviria en un futur , per exemple en la meva època d'aprendre les taules de multiplicar no em van explicar que em servirien per a un futur treballar on treballo ara , i després de més de 10 anys sense repetir les taules he hagut de fer memòria i tornar a estudiarmelas ja que no em van ensenyar d'una manera constructiva .


Gràcies a aquesta assignatura he après tot el que s'ha de valorar el moment en què s'ensenya a un alumne , ja que estàs inculcant coneixements que han de veure que seran útils per a un futur i no s'esborraran de la seva memòria , cal motivar-los a que aprenguin i que els agradi el que estan fent . Sempre s'ha seguit un model tradicional en l'ensenyament, però no porta enlloc si el nen el motiva estudiar .


He après a utilitzar infinitat d'eines i amb una finalitat específica en l'educació, mai vaig poder fer-me a la idea que poguessin fer mapes conceptuals en un ordinador i que fos tan senzill .


Al llarg dels anys d'alumne he tingut un gran nombre de docents que no transmetien res i que les ganes d'anar a les seves classes eren mínimes o nul · les, d'altra banda he conegut docents que m'han demostrat que val la pena aprendre i m'han motivat indirectament a fer-ho , gràcies a un d'ells vaig decidir dedicar-me al món de l'ensenyament, jo vull que els meus futurs alumnes arribin a casa igual de contents que quan jo venia de les seves classes .


Una gran frase que em va marcar i va ser dita per aquest professor meu va ser:”un bon mestre no és el que el porta tot preparat, sinó el que sap improvisar sobre la marxa”.

AVALUACIÓ

L'evaluació dels alumnes , avui dia es realitza per competències , això vol dir , que s'ensenya al nen perquè d'una manera futura sigui eficaç d'afrontar els problemes de la vida .

Les avaluacions es realitzen per conèixer la capacitat de l'alumne a l'hora de " plasmar " que s'ha après. Es distingeixen tres tipus d'avaluació : inicial , formativa i sumativa .

Per poder realitzar una avaluació de manera correcta s'han de tenir en compte una sèrie de criteris que es basen en la realització de les tasques i dels seus resultats . Per poder dur a terme aquesta tasca és necessari tenir el coneixement com a docents , de mètodes d'ensenyament dels quals l'alumne pugui seguir i no perdre el ritme sense cap problema .

Per poder fer una bona avaluació a l'alumne cal conèixer els criteris d'aquesta pel que fa a realització de tasques com als seus resultats.


Jose Luís Castillo parla en un dels seus vídeos vistos a classe que hi ha una sèrie de tipus d'avaluació remarcables en l'educació:


-L'avaluació individual : es basa en un examen amb preguntes.


-L'autoavaluació : l'alumne porta diàriament un " registre " de les activitats que realitza .


-L'avaluació col · lectiva : es realitzen en grups mentre que uns avaluen altres apunten les classes.

Al meu parer , l'avaluació més "coherent " és una que porti dia a dia pot veure com l'alumne va millorant i assimilant el que han après per després poder "plasmar" en un paper.


LES COMPETENCIES

Segons Zabala , la compéncia és saber aplicar un coneixement de diferents maneres però sempre amb el mateix context o finalitat.


El currículum actual , ja que el sistema és propedèutic i selectiu , priorisa el fet de donar coneixements teòrics sobre la base d' aplicar a la pràctica.


Les competències juguen molts factors en el mètode d'ensenyament constructivista en l'educació , ja que es van introduir amb la finalitat d'educar i transmetre a l'alumne uns coneixements significatius i educar per la vida mateixa.


Zabala ens exposa que no hi ha una metodologia pròpia a l'hora de dur a terme un ensenyament-aprenentatge i que hi ha unes referències a l'hora que els nens aprenguin : els nens aprenen exposant , construint i posant en pràctica el material estudiat anteriorment . Al meu parer, és molt important la manera en la qual es vol fer arribar un coneixement a un nen , ja que si es realitza de manera errònia el posarà en pràctica malament i no tindrà un coneixement correcte del plantejat pel professor , si el docent tria una bona metodologia per transmetre els seus coneixements , l'alumne el podrà " processar " d'una millor manera i es nodrirà ja no només de coneixement sinó de la qualitat d'aquest.


lunes, 11 de noviembre de 2013

EL CURRÍCULUM

 Que es?

Document que explica "on anam", que s'apren i el que viu l'alumne a l'escola.

El currículum engloba varios aspectes, característiques i conceptes. Començarem nombrat una de les partes que te el el currículum, i es la part oculta.

El currículum oculta s'enten de manera negativa. Les coses que es fan en positiu, quan es tenen les coses molt clares. Per eixemple el docent que entra a clase i es troba amb tots els al.lumnes cridant i ell mateix els fa callar amb un crid. Aquesta part oculta reprodueix injusticies. Te a veure amb tot lo que no es esplícit.

La LOGSE va introduïr el nou currículum, en el qual es treballa desde aquell moment.

En el currículum podem contar amb quatre fonts:

-La sociològica: que explica que es important en un moment determinat

-La epistemològica: que t'he que veure amb les cièncias. Es una font cietífica.

-La psicològica:  aquesta font fa referencia a saber com funcionen els processos cognitius com funcionen.

-La pedagògica: es el mètode d'ensenyament. Es el mar cinetífic de com s'ensenya.

El currículum te varies característiques:

-Es únic: igual per tothom i idealment te els mateixos drets per tots.
-Obert: el docent pot  afegir per que sigui mes complet pero mai el podrà retallar. 
-Descentralitzat.

Nivells de concreció: el currículum obert es te que anar tancant segons els nivells.

El marc legal es basa en la LOGSE que es la que va mostrar que hi ha diferents formes d'aprendre més facilment. També engloba l'actitud, els procediments, conceptes fets i principis. També està la LOE, que s'uneix amb les competències bàsiques.


Imatge amb un esquema fet per mi, Alberto Rametta:



Voki comentant sobre el currículum:


         



He actualitzat el blog amb una petita llista de reproducció en la part de dalt per que la lectura es faci més "divertida".

EL MESTRE QUE VULL SER


Desprès de molts anys cursant diferents estudis, desde la ESO fins als mòduls d'esport, he experimentat de que manera es pot aprendre, com ensenyar i com no fer-ho, com comenta Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà al llibre. Jo vull ser un mestre, el qual, els alumnes mai oblidin, el que aporti un granet de sorra en aquesta etapa de la vida del nen.


He treballat de monitor de temps lliure i en algunes classes de parkour particulars (esport que practic fa un parell d'anys) i crec que per ser un bon mestre es esencial que: tenguis vocació per el teu ofici, com el llibre comenta, no es una simple profesió, sino una vocació. Com mestre has de monstrar interés pels problemes dels teus alumnes, mai hi ha que donar-li l'esquema a un nen quan necessita la nostra ajuda i que per ell mateix arribi a descobrir com es solucionaen les diferents situacions i problemes que la vida el farà plantarli cara al futur. Mai tenim que sobrepassar la nostra autoritat amb l'alumne perque podría arribar a sentir-se atacat. Sempre tratarem d'explicar de manera que els nens prestin atenció i els inl.lusioni tornar a classe al dia següent per continuar aprenent. Es important també l'aprenentatge amb jocs i encara mes important es que mai perdin el somriure. Un pilar important en aquesta etapa del nen, es que es doni especial ènfasi en el diàleg i en la bondad. El mestre te que evitar que hi hagi discriminació a l'aula i acollir a tots els alumnes, siguin com siguin o vinguin d'on vinguin de la mateixa manera. El mestre ha que cuidar l'ambient i el material, sempre tenir-lo preparat i lliure d'espectatives adultes i de perills actius i conseguint aixi un ambient càlid i segur. Un mestre sempre ha d'estar reciclant-se, millorar constantment la seva forma d'ensenyar i expandint els seus coneixements.


Un professor mai ha de portar-se els problemes de casa a l'escola, no pot afectar la vida personal en lo professional.

Per últim, crec que un gran repte per a l'educació del s.XXI i molt important, es que es pugui arribar a desenvolupar una educació que ensenyi a “ser” i deixi de costat el fet de ser un “número” o de donarli valor a la quantitat i no a la qualitat. I que el sistema educactiu ajudi a les persones a arribar a ser mes humans. L'escola ha d'aportar herramentes per que la persona es pugui moure amb destreça en el món actual en que es viu.


Finalitzaré nombrant a Albert Einstein, el qual defenia que tots som iguals. Una vegada arribant a un aeroport varen demanar-l'hi que contestés a quina raça pertenia; ell va respondre: a la humana.


"VA DE MESTRES": video realitzat amb els meus companys Noelia Cebrià, Claudia Lete i Alejo Muñoz:

lunes, 4 de noviembre de 2013

PRINCIPIOS PSICOPEDAGÒGICS:

Que es desenvolupar?

L'aprenentatge es un procés de desenvolupament que pasa per un equilibri, un desequilibri i per consecuència un nou equilibri. "Jean Piaget"


PRINCIPIS PSICOPEDAGÒGICS DE L'APRENENTATGE:

Hi ha deu principios pscicopedagògics que hem de tenir en compte a l'hora de la nostra pràctica com docents:

-El primer es diu Conexiements previs com a punt de partida:

Depenent dels coneixements previs del nostre alumne, podem tomar un camí o un altre en la seva educació.Es necessari conèixer els coneixements previs del alumne per poder guiar-l'ho per un camí en el qual accepti els nous coneixements.
Per exemplo jo, quan vaig arribar a l'illa, venia d'Italia i hem varen fer una prova de conexements per saber come guiarme.

-El segon es la Vinculació profunda entre nous continguts i conexements previs:

Com docents tenim que evitar que l'alumne memoritzi, per aixi hi ha que trobar un punt en la nostra forma d'ensenyar per que no l'hi resulti pesat,
-El tercer es el Nivell de desenvolumpament:

Hi ha diferents estadis en el desenvolupament d'un nen, i tenim que conèixer la fase en la qual s'està portant a terme el seu desenvolupament.

-El quart principi es la Zona de desenvolupament proper:

Es la "zona" en la qual el mestre ajuda als alumnes perque sapiguen fer-les.

-El cinquè principio s'anomena Disposició per a l'aprenentatge:

Característiques que tenen que veure amb l'equilibri personal, la relació social i la interpersonal. Com alumne, jo no sempre m'he sentit en plenes condicions personals, havia moments en els quals no habia un bon ambient a casa i aixó es plasmava a les classes, un bon mestre ha d'estar sempre atent en l'actitud del seu alumne per saber si te que intervenir o no i per ajudar-lo de la manera possible i adequada.
-El sisé principi s'anomena Significativitat i funcionalitat dels nous continguts:

Aixó significa que els alumnes han de saver que no estan aprenent per res, hi ha que donar-l'his motius per aprendre i que es motivin, que es donin compte que no estan aprenent per res, sino que tot té la seva finalitat.
Quan jo vaig cursar primària i la ESO, en una escola concertada de monjes, mai un docent va explicarme el perque tenia que aprendre segons que coses o perque estudiaven les taules de multiplicar, a día d'avui, estic treballant en un casino, un lloc en el qual tens que tenir sempre controlat els números en el teu cap i es molt important ser bon en les taules de multiplicar, desprès de varios anys sense treballar aixó vaig tenir que agafar velocitat amb els números un altra vegada perque per el meu treball es imprescindible ja que tens moltes responsabilitats. Si un docent m´ hagués explicat les taules amb una finalitat "vital" jo hauría posat molt mes interés. Mai vaig aprobar les matemàtiques per el motiu de que no m'he pareixien imprescindibles en la meva vida, pero ara resulta que les estic dominant a la perfecció.

-El sèptim es diu Activitat mental i conflicte congnitiu:

Per ser mestre hi ha que entendre moltes personalitats. Ha d'haver un conflicte per aprendre, una nova visió de l'ensenyança.
-El vuité principio es L' actitud favorable, sentit i la motivació:

 L'objectiu del mestre es ajudar al alumne que aprengui per aprendre

La motivació, pot ser de dos tipus: 

1)Intrínseca: la propia motivació de la persona, sense que sigui necessari cap motivació exterior a un mateix.
2)Extrínseca:  motivació que ve de fora de la propia persona.

Com docen, es molt important desprendre motivació als nens, segons el meu punt de vista, quan un nen rebeix motivació extrínseca i veu que es capaç de fer les coses, es quan sorgeix la seva propia motivació, la intrínsexa.

Jo he exercit de docent en alguna que altra classe de l'Ajuntament d'Eivissa sobre el parkour (esport que practica fa un parell d'anys) i sempre he tratar de transmetere el meu amor per lésport que practic i donar motivació extrínseca als nens, quan ells adoptan aquesta motivació i veuen que poden fer les coses tots sols, aprenen a automotivarse.

-El nové principi es Autoestima, autoconcepte i espectativa:

En resumides paraules, denominan autoconcepte a la propia autoestima en un mateix. Pot ser que tu creguis que fas una cosa be, peró en realitat no es així.

L'espectativa, les espectatives son aspectes que condicionen el comportament del docent a l'hora de estar amb els alumnes. Quan a una classe hi ha, per exemple, alumnes d'un altre país, no pots fer-l'hi el mateix examen de català que als alumnes del lloc que estan acostumats a la llengüa.

-Com últim, per tancar els principis, el desè es la Reflexió sobre el propi aprenentatge i metacognició:

Quan es parla de reflexió es quan un mateix es pregunta " perquè ho faig?" "com puc utilitzar lo que he après?". La reflexió sempre ha de tenir un "perquè" i un motiu.

La metacognició es el conexiement sobre el propi aprenentatge, com abans mencionavem, aprendre per aprendre i un ha de ser capaç de realitzar lo abans après.

lunes, 21 de octubre de 2013

EL MESTRE


L'evolució de l'educació es inevitable en la societat, per aixó va cambiant la manera d'explicar i de impartir classes. Hem passat d'una escola tradicional a una escola constructiva, en la qual el mestre "dicta" les classes, sino que les imparteix. El mestre te al seu càrrec uns rols els quals en casa no es dessenvolupen, la labor d'aquest trata d'inculcar al nen uns coneixements; no es fàcil aquesta labor per un professor, com defen Santos Guerra.

En el capítol 8 de Carbonell, l'autor fa especial ènfasi en el comportament del mestre en l'aula.
Carbonell deia que el mestre:

...es la seua obligació atendre als seus alumnes
...autista o que no s'entera: poc interesat, solament es preocupa per la seua aula.
...nostàlgic: no renova
...boixos "maleducats, culpa de la familia"

Per una altra banda, Carbonell defensava al professorat diguen que tenen "enemics": el individualisme i el corporativisme. Segons l'autor, el mestre que es bassa en tot el llibre e imparteix les classes seguint-l'ho, duu a terme un comportament absentista; també tenim el mestre obssesionat amb les seves classes, l'especialista; el que està "absent" a la realitat, l'autista; el que viu en el passat, el nostàlgic; i per últim el professor que sempre està queixant-se. Carbonell encara d'estar en "contra" d'aquestos rols dels professors, defensa en part als mestres que saven realitzar el seu treball.

Crec, desprès d'haver cursat varios anys d'escola, d'ESO i de mòduls, he tingut professors com els que nombra Carbonell, desde el mestre de coneixement del medi que dictava tot el llibre i desarrollava un rol absentista fins al professor nostàlgic de llengua castellana que no parava de nombrar els temps de Franco, desde el meu punt de vista tots ells s'excedien del seu rol i no duien a terme un bon paper en la meva formació; quan vaig arribar als móduls vaig trovarme sense llibres i perdut en un aula en la qual explicaven la matèria i asignaven treballs...vaig tenir que començar a utilitzar les TIC per "sobreviure".

Que son les TPACK?

Technological Pedagogical Content knowledge que traduït al català significa Tecnología, contingut i pedagogia.
Model metodològic que nutreix d'un bon coneixement de la disciplina, la pedagogia i l'utilització de les TIC d'una manera adecuada per que l'educació tengui èxit

Petit video-explicatiu sobre les TPACK:




"El millor mestre es el que utilitza tecnologies per explicar els contiguts i per ensenyarlos"