Desprès de molts anys cursant diferents estudis, desde la ESO fins
als mòduls d'esport, he experimentat de que manera es pot aprendre,
com ensenyar i com no fer-ho, com comenta Jaume Cela Ollé i Juli
Palou Sangrà al llibre. Jo vull ser un mestre, el qual, els alumnes
mai oblidin, el que aporti un granet de sorra en aquesta etapa de la
vida del nen.
He treballat de monitor de temps lliure i en algunes classes de
parkour particulars (esport que practic fa un parell d'anys) i crec
que per ser un bon mestre es esencial que: tenguis vocació per el
teu ofici, com el llibre comenta, no es una simple profesió, sino
una vocació. Com mestre has de monstrar interés pels problemes dels
teus alumnes, mai hi ha que donar-li l'esquema a un nen quan
necessita la nostra ajuda i que per ell mateix arribi a descobrir com
es solucionaen les diferents situacions i problemes que la vida el
farà plantarli cara al futur. Mai tenim que sobrepassar la nostra
autoritat amb l'alumne perque podría arribar a sentir-se atacat.
Sempre tratarem d'explicar de manera que els nens prestin atenció i
els inl.lusioni tornar a classe al dia següent per continuar
aprenent. Es important també l'aprenentatge amb jocs i encara mes
important es que mai perdin el somriure. Un pilar important en
aquesta etapa del nen, es que es doni especial ènfasi en el diàleg
i en la bondad. El mestre te que evitar que hi hagi discriminació a
l'aula i acollir a tots els alumnes, siguin com siguin o vinguin d'on
vinguin de la mateixa manera. El mestre ha que cuidar l'ambient i el
material, sempre tenir-lo preparat i lliure d'espectatives adultes i
de perills actius i conseguint aixi un ambient càlid i segur. Un
mestre sempre ha d'estar reciclant-se, millorar constantment la seva
forma d'ensenyar i expandint els seus coneixements.
Un professor mai ha de portar-se els problemes de casa a l'escola,
no pot afectar la vida personal en lo professional.
Per últim, crec que un gran repte per a l'educació del s.XXI i
molt important, es que es pugui arribar a desenvolupar una educació
que ensenyi a “ser” i deixi de costat el fet de ser un “número”
o de donarli valor a la quantitat i no a la qualitat. I que el
sistema educactiu ajudi a les persones a arribar a ser mes humans.
L'escola ha d'aportar herramentes per que la persona es pugui moure
amb destreça en el món actual en que es viu.
Finalitzaré nombrant a Albert Einstein, el qual defenia que tots
som iguals. Una vegada arribant a un aeroport varen demanar-l'hi que
contestés a quina raça pertenia; ell va respondre: a la humana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario